El concurs proposa la reforma i rehabilitació de l’antic parc de bombers del Poble Sec, a Barcelona. La primera estratègia, per augmentar la superfície útil de l’edifici objecte amb tal d’obtenir una distribució d’espais més flexible i funcional, es aprofitar l’altura lliure dels forjats existents per practicar un rebaix de la cota de la planta baixa de 1,45m. Permetent ubicar entre aquesta i la primera una planta més. Per permetre l’accés a l’edifici, la diferència de cotes resultant és salvada mitjançant una franja de circulació situada entre els gairebé 5 metres entre l’edifici existent i l’alineació al vial. Per dotar de més sentit a aquesta acció apareix una mampara de vidre que emmarca l’edifici patrimonial i dona una nova imatge a l’edifici existent.
El programa es distribueix en dos grans grups, Per un costat, el museu i la sala d’exposicions temporals i per un altre, el casal dels bombers i l’aula de prevenció, que tenen la possibilitat de connectar-se amb el pati. Les circulacions permeten un recorregut continu.
La volumetria de l’edifici existent es manté amb tots els seus trets estilístics, així com l’estructura de la façana principal, que reflecteix la funcionalitat i l’organització interior en forma de “U”. Se manté la verticalitat i inclús s’accentua i es restauren aquells elements existents que ho requereixen, amb la voluntat de posar-los en valor.
L’espai central del museu, sense climatitzar, fa de regulador tèrmic de tot l’edifici a través de la gestió de la ventilació d ela coberta, amb mecanismes molt operatius com els d’un hivernacle. Amb aquesta solució només es climatitzen els 930 m² de les sales que envolten l’espai central.
