El solar petit i de pendent suau, on les visuals i la bona orientació coincideixen, està situat al Baix Empordà en una urbanització dels afores del nucli urbà de Púbol. El seu entorn de poc interès rodejat d’habitatges unifamiliars i les seves condicions urbanístiques, són en gran part, determinants en la definició arquitectònica del projecte.

 

La proposta pretén apropiar-se del lloc, conformar un recinte exterior privat ben orientat i protegit de la tramuntana, aïllar-se del seu entorn, dels veïns i dels vianants, i dotar a l’habitatge de la màxima privacitat i intimitat. La intervenció es basa principalment en modificar la topografia i establir una secció de terreny diferent a la del seu estat inicial. Rebaixem la terra de la part central del solar 70 cm per sota de la cota d’accés i la deixem als extrems. Construïm uns murs que contenen les terres formant un pati tancat exterior. Aquests murs de 2.20m d’alçada i uns murs d’alçada variable (0.40 m a 1.50 m) situats en els límits exteriors del solar configuren dues superfícies horitzontals. Les dues superfícies comunicades per una escala exterior són diferents. Una és un pati introvertit enfonsat a la cota – 0.70 m i l’altre un jardí extravertit elevat a la cota + 1.50m. Amb l’ajuda dels moviments de terra i la construcció dels murs aconseguim aïllar-nos de l’exterior sense perdre el punt de referència visual del castell de Púbol. Sobre aquests murs a l’extrem nord de la parcel·la, col·loquem un contenidor que deixa un buit a la planta soterrani. El buit obert a l’exterior és l’habitatge i el contenidor tancat en sí mateix és la sala d’exposicions. El projecte defineix el seu propi paisatge exterior formant un pati contemplatiu, enfonsat i controlat en tot moment des de l’interior de l’habitatge. Exteriorment la construcció es presenta com un contundent volum prismàtic. La superfície sense obertures del contenidor contrasta radicalment amb el forat inferior. Una escala i una rampa ressolen l’accés a l’habitatge i  a la sala d’exposicions de forma independent. L’habitatge situat a la cota inferior està format per una única sala – estar, menjador i cuina -, una habitació doble i un bany. Té la façana nord sota terra i la façana sud oberta al pati per aprofitar-se de les condicions climàtiques i aconseguir la màxima inèrcia tèrmica. Una gran obertura, formada por quatre correderes de vidre, relacionen l’espai interior de l’habitatge amb l’espai exterior del pati. En el pati, en la part est, construïm un petit annex sota terra, format per una habitació i un bany, que estableix un diàleg visual amb l’habitatge. Un petit pati adossat a la façana est conté totes les instal·lacions i serveis de la casa.

 

La fusta del paviment, de les escales i de les portes, i el tractament homogeni de les superfícies blanques del sostre i les parets, són els únics materials utilitzats en l’interior de l’habitatge. La sala d’exposicions situada a la cota superior i formada per una gran superfície, un traster i un bany, és un espai aïllat, tancat en si mateix, sense visuals, que rep la llum zenitalment a través d’una claraboia lineal. Dues finestres horitzontals, col·locades en façanes oposades i a diferent alçada, permeten la renovació de l’aire. La presència i la qualitat de la llum natural en la sala d’exposicions és prioritària a les visuals, contràriament del que succeeix a l’habitatge on es potencia les vistes al pati exterior. El paviment és una superfície uniforme, de formigó fratasat de color groc que contrasta amb el blanc de les parets i sostres. A l’interior una escala perpendicular a l’espai comunica la sala d’exposicions amb l’habitatge. La voluntat d’austeritat i puresa dels materials emprats a l’interior apareix també en el tractament de l’exterior. La superfície homogènia de monocapa blanc, els remats de xapa d’acer galvanitzat i les obertures de fusta d’iroko, són els principals materials que composen les façanes i els murs exteriors.

detall: Projecte Bàsic, Projecte Executiu i Direcció d’Obra
autors: Lluís Jubert i Eugènia Santacana
emplaçament: C/ Garbí 11, Púbol. Baix Empordà. Girona
client: Jordi Cantarell Aixendri
constructor: Obres i Construccions Joan Fusté S.L.

 

estructura: Eduard Bosch i Oriol Bosch
medicions i pressupost: Xavier Bonet
arquitectura tècnica d.o.: Xavier Bonet
fotografia: Jordi Bernadó, Eugeni Pons i Hisao Suzuki

 

any projecte: 1996
any construcció: 1997
nº de visat: 96402643
data cfo: 16 de desembre 1999
sup. construïda: 200,64 m²
pressupost: 74.605,54 € (PEC sense iva)

El solar petit i de pendent suau, on les visuals i la bona orientació coincideixen, està situat al Baix Empordà en una urbanització dels afores del nucli urbà de Púbol. El seu entorn de poc interès rodejat d’habitatges unifamiliars i les seves condicions urbanístiques, són en gran part, determinants en la definició arquitectònica del projecte.

 

La proposta pretén apropiar-se del lloc, conformar un recinte exterior privat ben orientat i protegit de la tramuntana, aïllar-se del seu entorn, dels veïns i dels vianants, i dotar a l’habitatge de la màxima privacitat i intimitat. La intervenció es basa principalment en modificar la topografia i establir una secció de terreny diferent a la del seu estat inicial. Rebaixem la terra de la part central del solar 70 cm per sota de la cota d’accés i la deixem als extrems. Construïm uns murs que contenen les terres formant un pati tancat exterior. Aquests murs de 2.20m d’alçada i uns murs d’alçada variable (0.40 m a 1.50 m) situats en els límits exteriors del solar configuren dues superfícies horitzontals. Les dues superfícies comunicades per una escala exterior són diferents. Una és un pati introvertit enfonsat a la cota – 0.70 m i l’altre un jardí extravertit elevat a la cota + 1.50m. Amb l’ajuda dels moviments de terra i la construcció dels murs aconseguim aïllar-nos de l’exterior sense perdre el punt de referència visual del castell de Púbol. Sobre aquests murs a l’extrem nord de la parcel·la, col·loquem un contenidor que deixa un buit a la planta soterrani. El buit obert a l’exterior és l’habitatge i el contenidor tancat en sí mateix és la sala d’exposicions. El projecte defineix el seu propi paisatge exterior formant un pati contemplatiu, enfonsat i controlat en tot moment des de l’interior de l’habitatge. Exteriorment la construcció es presenta com un contundent volum prismàtic. La superfície sense obertures del contenidor contrasta radicalment amb el forat inferior. Una escala i una rampa ressolen l’accés a l’habitatge i  a la sala d’exposicions de forma independent. L’habitatge situat a la cota inferior està format per una única sala – estar, menjador i cuina -, una habitació doble i un bany. Té la façana nord sota terra i la façana sud oberta al pati per aprofitar-se de les condicions climàtiques i aconseguir la màxima inèrcia tèrmica. Una gran obertura, formada por quatre correderes de vidre, relacionen l’espai interior de l’habitatge amb l’espai exterior del pati. En el pati, en la part est, construïm un petit annex sota terra, format per una habitació i un bany, que estableix un diàleg visual amb l’habitatge. Un petit pati adossat a la façana est conté totes les instal·lacions i serveis de la casa.

 

La fusta del paviment, de les escales i de les portes, i el tractament homogeni de les superfícies blanques del sostre i les parets, són els únics materials utilitzats en l’interior de l’habitatge. La sala d’exposicions situada a la cota superior i formada per una gran superfície, un traster i un bany, és un espai aïllat, tancat en si mateix, sense visuals, que rep la llum zenitalment a través d’una claraboia lineal. Dues finestres horitzontals, col·locades en façanes oposades i a diferent alçada, permeten la renovació de l’aire. La presència i la qualitat de la llum natural en la sala d’exposicions és prioritària a les visuals, contràriament del que succeeix a l’habitatge on es potencia les vistes al pati exterior. El paviment és una superfície uniforme, de formigó fratasat de color groc que contrasta amb el blanc de les parets i sostres. A l’interior una escala perpendicular a l’espai comunica la sala d’exposicions amb l’habitatge. La voluntat d’austeritat i puresa dels materials emprats a l’interior apareix també en el tractament de l’exterior. La superfície homogènia de monocapa blanc, els remats de xapa d’acer galvanitzat i les obertures de fusta d’iroko, són els principals materials que composen les façanes i els murs exteriors.

casa jordi cantarell

El solar petit i de pendent suau, on les visuals i la bona orientació coincideixen, està situat al Baix Empordà en una urbanització dels afores del nucli urbà de Púbol. El seu entorn de poc interès rodejat d’habitatges unifamiliars i les seves condicions urbanístiques, són en gran part, determinants en la definició arquitectònica del projecte.

 

La proposta pretén apropiar-se del lloc, conformar un recinte exterior privat ben orientat i protegit de la tramuntana, aïllar-se del seu entorn, dels veïns i dels vianants, i dotar a l’habitatge de la màxima privacitat i intimitat. La intervenció es basa principalment en modificar la topografia i establir una secció de terreny diferent a la del seu estat inicial. Rebaixem la terra de la part central del solar 70 cm per sota de la cota d’accés i la deixem als extrems. Construïm uns murs que contenen les terres formant un pati tancat exterior. Aquests murs de 2.20m d’alçada i uns murs d’alçada variable (0.40 m a 1.50 m) situats en els límits exteriors del solar configuren dues superfícies horitzontals. Les dues superfícies comunicades per una escala exterior són diferents. Una és un pati introvertit enfonsat a la cota – 0.70 m i l’altre un jardí extravertit elevat a la cota + 1.50m. Amb l’ajuda dels moviments de terra i la construcció dels murs aconseguim aïllar-nos de l’exterior sense perdre el punt de referència visual del castell de Púbol. Sobre aquests murs a l’extrem nord de la parcel·la, col·loquem un contenidor que deixa un buit a la planta soterrani. El buit obert a l’exterior és l’habitatge i el contenidor tancat en sí mateix és la sala d’exposicions. El projecte defineix el seu propi paisatge exterior formant un pati contemplatiu, enfonsat i controlat en tot moment des de l’interior de l’habitatge. Exteriorment la construcció es presenta com un contundent volum prismàtic. La superfície sense obertures del contenidor contrasta radicalment amb el forat inferior. Una escala i una rampa ressolen l’accés a l’habitatge i  a la sala d’exposicions de forma independent. L’habitatge situat a la cota inferior està format per una única sala – estar, menjador i cuina -, una habitació doble i un bany. Té la façana nord sota terra i la façana sud oberta al pati per aprofitar-se de les condicions climàtiques i aconseguir la màxima inèrcia tèrmica. Una gran obertura, formada por quatre correderes de vidre, relacionen l’espai interior de l’habitatge amb l’espai exterior del pati. En el pati, en la part est, construïm un petit annex sota terra, format per una habitació i un bany, que estableix un diàleg visual amb l’habitatge. Un petit pati adossat a la façana est conté totes les instal·lacions i serveis de la casa.

 

La fusta del paviment, de les escales i de les portes, i el tractament homogeni de les superfícies blanques del sostre i les parets, són els únics materials utilitzats en l’interior de l’habitatge. La sala d’exposicions situada a la cota superior i formada per una gran superfície, un traster i un bany, és un espai aïllat, tancat en si mateix, sense visuals, que rep la llum zenitalment a través d’una claraboia lineal. Dues finestres horitzontals, col·locades en façanes oposades i a diferent alçada, permeten la renovació de l’aire. La presència i la qualitat de la llum natural en la sala d’exposicions és prioritària a les visuals, contràriament del que succeeix a l’habitatge on es potencia les vistes al pati exterior. El paviment és una superfície uniforme, de formigó fratasat de color groc que contrasta amb el blanc de les parets i sostres. A l’interior una escala perpendicular a l’espai comunica la sala d’exposicions amb l’habitatge. La voluntat d’austeritat i puresa dels materials emprats a l’interior apareix també en el tractament de l’exterior. La superfície homogènia de monocapa blanc, els remats de xapa d’acer galvanitzat i les obertures de fusta d’iroko, són els principals materials que composen les façanes i els murs exteriors.

detall: Projecte Bàsic, Projecte Executiu i Direcció d’Obra
autors: Lluís Jubert i Eugènia Santacana
emplaçament: C/ Garbí 11, Púbol. Baix Empordà. Girona
client: Jordi Cantarell Aixendri
constructor: Obres i Construccions Joan Fusté S.L.

 

estructura: Eduard Bosch i Oriol Bosch
medicions i pressupost: Xavier Bonet
arquitectura tècnica d.o.: Xavier Bonet
fotografia: Jordi Bernadó, Eugeni Pons i Hisao Suzuki

 

any projecte: 1996
any construcció: 1997
nº de visat: 96402643
data cfo: 16 de desembre 1999
sup. construïda: 200,64 m²
pressupost: 74.605,54 € (PEC sense iva)